AOS

El Teatre de Sarrià:
Un teatre amb relat.

El teatre de Sarrià es va construir l’any 1905 gràcies a que la família Mumbrú va cedir la cort d’animal de la seva masia, situada al carrer Catalunya n. 19, i que actualment correspon alcarrer Major de Sarrià 117.

El corral que hi havia al pati de la casa es reformà i convertí en teatre.

No és l’únic teatre que ha nascut gràcies a la transformació d’un corral: altres teatres catalans i europeus (com per exemple el més antic d’Àustria a la ciutat de Grein) han tingut el mateix origen.

Així doncs un grup de sarrianencs aficionats al teatre es van reunir per tirar endavant la seva construcció.

El teatre es va inaugurar l’1 de gener de 1907 amb la primerarepresentació de l’Estel de Natzaret, els tradicionals pastorets de Sarrià que encara esrepresenten.

La creixent activitat va fer petit el teatre i l’any 1927 s’enderroca l’interior, però es guarden les quatre parets i es construeix un teatre nou amb un escenari a la italiana.

Sembla que el constructor és el pare del mestre d’obres que està remodelant el teatre Romea.

Està comprovat que el teatre Romea va estar tancat tot el 1927 i sembla que amb els mateixos plànols del fill, el pare, Jacint Torner, construeix l’interior del teatre de Sarrià, això sí una micamés petit per adequar-los a la mida de Sarrià.

En qualsevol cas, les semblances entre els dos teatres són altament significatives. I el teatre es fa gràcies a la dedicació i al voluntarisme d’artesans de Sarrià: paletes, manobres, mestres d’obres, fusters, serrallers, manyàs,…. tots hiposen el seu esperit artístic, els seus coneixements i els seus materials, àdhuc la seva aportacióeconòmica, però sobre tot la seva estimació a l’art i a la cultura.

El resultat és un teatre molt ben fet, molt ben acabat, amb materials de primera qualitat que ha sobreviscut al pas deltemps. I socis, veïns i públic omplen cada diumenge el teatre.

Fins que no arriba el 600 s’hi passen la tarda sencera: els programes de ma donen fe de les activitats que començant a les 4de la tarda es podien allargar fins les 9 del vespre.

Si feia fred, cap problema: cadascú portavael seu braseret, o bé ben abrigats amb mantes, gorres, abrics, bufandes, guants, …

L’any 1943 la parròquia paga uns deutes als socis i el “compra” a fi que no caigui en mans dels feixistes.

El teatre passa a ser propietat de la parròquia i pot continuar la seva activitat.

Fins l’any 2004 no es torna a fer cap més intervenció.

Aquell any es posen les portes d’emergència, la mànega d’aigua a fi que pugui continuar l’activitat del teatre a la platea.

Els bombers feia anys que havien prohibit que el públic anés a l’amfiteatre doncs era tot de fusta.

L’any 2010 comença aploure a l’escenari (tot i que les primeres goteres havien aparegut molts anys abans) i la Junta actual comença a mobilitzar-se per aconseguir recursos a fi de posar el teatre al dia en relació a les normatives actuals.

Així els anys 2012, 2013 i 2014 es reforma la caixa escènica, la platea il’amfiteatre successivament: el teatre es fa accessible, i quan s’inaugura el 2015 compleix totes les normatives d’aïllament acústic i tèrmic i de seguretat.

Actualment continua la seva vitalitat amb una programació de qualitat però assequible a tothom i amb una clara vocació social.

El teatre ofereix espectacles escolars, familiars, màgia, teatre de tots tipus (també musicals),música, òpera, sarsuela, cinema, documentals, dansa, i un etcètera molt llarg.

I també les actuacions dels més de 20 grups que en aquest moment hi ha a l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, que és qui el gestiona actualment.