AOS

La Serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi

 

La serva padrona es va estrenar a Nàpols, l’any 1733. La seva funció era modesta: havia de representar-se com a entreteniment durant els descansos de l’òpera seriosa Il prigioniero superbo, però el públic va quedar embadalit i d’una manera imprevista es va convertir en el paradigma de l’òpera bufa i en l’obra més cèlebre de Pergolesi. A París va provocar en 1752, una violenta polèmica entre els partidaris de la tragèdia lírica francesa i els defensors de l’òpera italiana, identificats amb la Il·lustració i l’estètica del classicisme.

Fitxa

Títol original: La Serva padrona

Traducció: La serventa mestressa

Compositor: Giovanni Battista Pergolesi

Llibretista: Gennaro Antonio Federico

Personatges:

Serpina (soprano lleugera)  —  Serena Sáenz

Uberto (baix)                       —  Carles Pachón        

Vespone (personatge mut).  —  Xevi Dorca

Equip artístic:

Direcció musical: Assunto Nese

Direcció artística: Raúl Giménez

Direcció d’escena i coreografia: Xevi Dorca

Pianista repertorista: Viviana Salisi i Miquel Villaba

Orquestra: Barcelona Concertante

Escenografia: Jaime de Córdoba, Víctor Roig i Oriol Vaz-Romero, professors del Departament d’Arts i Conservació-Restauració, Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona) i els alumnes Martiño Lorenzo, Belén Domínguez-Adame, María Van Tartwijk i María Carrasco.

Ajudant de vestuari: Iolanda Paternoy

Vestuari: Núria Cardoner 

Il·luminació: Anna Ponces i Ramón Pasqual

Tècnic de llums: Ramón Pasqual

Perruqueria i maquillatge: Defede i Kiona Vioque

Sobretítols: Víctor Oller