La serva padrona es va estrenar a Nàpols, l’any 1733. La seva funció era modesta: havia de representar-se com a entreteniment durant els descansos de l’òpera seriosa Il prigioniero superbo, però el públic va quedar embadalit i d’una manera imprevista es va convertir en el paradigma de l’òpera bufa i en l’obra més cèlebre de Pergolesi. A París va provocar en 1752, una violenta polèmica entre els partidaris de la tragèdia lírica francesa i els defensors de l’òpera italiana, identificats amb la Il·lustració i l’estètica del classicisme.
Fitxa
Títol original: La Serva padrona
Traducció: La serventa mestressa
Compositor: Giovanni Battista Pergolesi
Llibretista: Gennaro Antonio Federico
Personatges:
Serpina (soprano lleugera) — Serena Sáenz
Uberto (baix) — Carles Pachón
Vespone (personatge mut). — Xevi Dorca
Equip artístic:
Direcció musical: Assunto Nese
Direcció artística: Raúl Giménez
Direcció d’escena i coreografia: Xevi Dorca
Pianista repertorista: Viviana Salisi i Miquel Villaba
Orquestra: Barcelona Concertante
Escenografia: Jaime de Córdoba, Víctor Roig i Oriol Vaz-Romero, professors del Departament d’Arts i Conservació-Restauració, Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona) i els alumnes Martiño Lorenzo, Belén Domínguez-Adame, María Van Tartwijk i María Carrasco.
Ajudant de vestuari: Iolanda Paternoy
Vestuari: Núria Cardoner
Il·luminació: Anna Ponces i Ramón Pasqual
Tècnic de llums: Ramón Pasqual
Perruqueria i maquillatge: Defede i Kiona Vioque
Sobretítols: Víctor Oller
